LA PSICOLOGIA DEL DESENVOLUPAMENT

La psicologia del desenvolupament és una branca de la psicologia que estudia els canvis conductuals i psicològics de les persones, durant el període que s'estén des de la seva concepció fins a la seva mort, i en tot tipus d'ambients, tractant de descriure'ls i explicar-los en relació amb el propi subjecte, així com en relació amb les diferències que existeixen entre ells; a fi de poder arribar a predir els comportaments i, com dirien els teòrics del cicle vital, "optimitzar el desenvolupament". 

Els períodes generals del desenvolupament són: 

1) PERÍODE PRENATAL: És la que es desenvolupa en el ventre matern, des de la concepció del nou ésser fins el seu naixement. 

2)PRIMERA INFÀNCIA: 0 a 2 anys. És una etapa de canvis increïbles en la qual es desenvolupa la capacitat i coordinació motora de l'infant; així com, les seves capacitats sensorials i de llenguatge. També aprenen a expressar sentiments i emocions bàsiques, i desenvolupa certa independència en sí mateix. 

3)SEGONA INFÀNCIA: 3-6 anys. Durant els anys preescolars, els nens continuen el seu ràpid creixement físic, cognitiu, motor i lingüístic. Comencen a desenvolupar un atuoconcepte com és la identitat.  

4)TERCERA INFÀNCIA: 6 a 12 anys. En aquesta etapa els infants fan grans avenços en la seva habilitat per a llegir i l'aritmètica; per comprendre el seu món i pensar de manera lògica.

5)ADOLESCÈNCIA :12 a 18 anys. L'adolescència és el període de transició entre la infantesa i la vida adulta durant el qual esdevé la maduració sexual, comença el pensament d'operacions formals i ocorre la preparació per ingressar al món dels adults. Una tasca psicosocial important d'aquesta etapa és la formació d'una identitat positiva. A mesura que els adolescents busquen una major independència de pares, també desitgen un major contacte i un sentit de pertinència i companyia amb els seus progenitors. 

6)MADURESA: 18 anys i endavant. Durant els anys de joventut o vida adulta primerenca, han de resoldre's reptes importants com aconseguir la intimitat, triar carrera i aconseguir èxit vocacional. Els joves enfronten altres decisions com el matrimoni, la possibilitat de convertir-se en pares, etc. Moltes de les decisions preses estableixen l'escenari per a la vida futura. 

El període de l'adultesa és un període que molta gent aconsegueix una màxima responsabilitat personal i social, així com l'èxit professional, no obstant això, és necessari ajustar-se als canvis corporals i a les situacions emocionals, socials i laborals.

7)SENECTUT : És un moment d'ajustos i particularment als canvis de les capacitats físiques, les situacions personals i socials i les relacions. És necessari prestar major atenció a cura de la seva salut.

Aquí us deixem un quadre per veure de manera més esquemàtica els períodes del desenvolupament: 

EL CERVELL

Per tal d'entendre com es produeix aquest desenvolupament, us explicarem de manera ràpida com funciona el cervell, ja que aquest és molt important. 

El cervell esta format per tres parts: 

1. TRONC CEREBRAL, és l'encarregat de l'equilibri i la coordinació. 
2. CERVELL, és l'encarregat de la respiració i la deglució. 
3. CERVELL, inclou els dos hemisferis i els nervis que els connecten. 

Els dos hemisferis estan recoberts per l'escorça cerebral, que és la que controla les accions voluntàries. No tota l'escorça madura uniformement, sinó que les diferents regions maduren a ritmes diferents. 

La primera àrea en madurar és la motora, seguida per la sensorial i finalitza amb les àrees associatives. 

Als 6 mesos, les àrees motores de l'escorça cerebral s'han desenvolupat en cert grau com per a dirigir la major part de moviments del bebè. 

LLEIS DEL DESENVOLUPAMENT 

• Llei de maduració cefalocaudal: estableix que el desenvolupament va des de la part superior del cos a la inferior. Les parts més properes al cap, es controlen abans.

• Llei de desenvolupament pròxim-distal: estableix que el desenvolupament va de la part corporal central a les més allunyades.

• Llei d’activitats en massa a les específiques: estableix que el desenvolupament va de la utilització dels músculs grans als més petits. Els moviments vasts donen pas als moviments precisos.

• Llei dels flexors i extensors: estableix que en el desenvolupament té primícia el moviment dels músculs flexors. Agafar és anterior a deixar.