QUÈ ÉS EL DESENVOLUPAMENT COGNITIU?

És el conjunt de transformacions que es donen en el transcurs de la vida, pel qual s’augmenten els coneixements i habilitats per a percebre, pensar i comprendre.

Aquestes habilitats són utilitzades per a la resolució de problemes pràctics de la vida quotidiana.

VINCULACIÓ AFECTIVA: L'AFERRAMENT

El concepte d'aferrament fa referència a la vinculació afectiva que el nen estableix amb una o varies persones i que dóna lloc a una relació emocional privilegiada, caracteritzada per l'efecte mutu i el desig de mantenir la proximitat. 

L'aferrament s'estableix en el primer any de vida en funció de les característiques de la relació entre el nen i les persones quen en tenen cura habitualment.

EVOLUCIÓ DE L'AFERRAMENT 

• De 0 a 6 setmanes: No mostra conductes d'aferrament (Etapa de preaferrament)
• De 6 setmanes a 6-8 mesos: Preferència per persones conegudes, però encara no té malestar de separació preferent. No mostra por als estranys (Etapa de formació de l'aferrament)
• De 6-8 mesos a 18-24 mesos: "Edat de l'estrany", és a dir, preferència pels coneguts i rebuig explícits als estranys (Etapa d'aferrament)
• A partir de 18-24 mesos: Disminueix l'ansietat de separació (Etapa de formació de relacions recíproques).

TIPUS D'AFERRAMENT

TIPUS D’AFERRAMENT	CONDUCTES , CARACTERÍSTIQUES
SEGUR 65-70% DELS NENS	Exploració activa en presència de la figura d'aferrament.      Ansietat, disminució de l'exploració i intents de cerca davant la separació. -          Cerquen el contacte i proximitat en la retrobada sentint-se reconfortats.
INSEGUR AMBIVALENT 10-15% DELS NENS	-          Mínima o nul·la exploració en presència de la figura d’aferrament. -          Ansietat molt intesa davant la separació. -          Comportament ambivalent en la retrobada i dificultat per rebre consol.
INSEGUR EVITATIU 20% DELS NENS	-          Manca de preferència de la figura d’aferrament davant d’altres adults -          Escassa o nul·la ansietat davant la separació -          Evitació de la figura d’aferrament en les retrobades
DESORGANITZAT 10-12% DELS NENS	-          Comportament confús i desorientat ( aproximació-evitació, conductes  estereotipades,...)

L'ESTRUCTURACIÓ DE L'ESPAI

• L'estructuració de l'espai es relaciona amb la consciència de les coordenades en les què el nostre cos es mou i en les que transcorre la nostra atenció (dalt-baix, davant-darrera, dreta-esquerra, etc). 
• Quan el nen es pot servir d'aquestes nocions en l'acció, està en condicions d'inciar l'aprenentatge de nocions espacials. 
• La correcta estructuració de l'espai és molt important per a l'aprenentatge de l'escriptura. 

Al següent enllaç us deixem una pàgina on hi ha gran varietat d'activitats per treballar l'estructuració de l'espai: 

http://www.xtec.cat/~jmarco9/edfisica/orgiestructesp.htm   

LA DOMINÀNCIA LATERAL

• 
  El cos és morfològicament simètric (meitat esquerra és simètrica a la dreta)
• Des del punt de vista funcional però, és clarament asimètric:
• la major part de les persones empren més el braç i cama drets que l'esquerra
• amb els ulls passa el mateix

• Les preferències laterals a les quals ens referim, poden ser:
• homogènies: dretà l’ull, braç i cama
• creuades: esquerrà d’ull i dretà de cama i braç per exemple (normalment sol passar que braç i cama estan homogèniament lateralitzats i sigui l’ull creuat.

• Al voltant del 10% de les persones són esquerranes , predominant els homes sobre les dones.

• Les persones ambidextres són molt excepcionals

• En la major part de les persones, l’hemisferi cerebral dominant és l’esquerre, que controla els moviments de l’hemicòs dret

• Els esquerrans ho són perquè hi ha una dominància de l’hemisferi dret des del principi, o perquè l’adquireixen posteriorment

• Modificar la preferència lateral del nen és violentar-li l’organització estructural bàsica del seu cervell.

• En alguns nens la preferència lateral apareix clarament diferenciada a la primera infància, en altres continua la indefinició en l’etapa d’infantil

• En general, la lateralització, es produeix entre els 3 i els 6 anys

• Si de manera espontània no s’ha produït una definició, convé lateralitzar al nen cap a un costat o l’altre cap als 5 anys.

• De totes maneres, se l’ha de lateralitzar sempre abans que es vegi immers en l’aprenentatge de l’escriptura.

• Per això, el millor és partir d’un diagnòstic que indiqui cap a quin costat s’ha de lateralitzar.

• Si sembla donar igual, és aconsellable lateralitzar cap a la dreta, ja que la nostra cultura (instruments que emprem,...) és una cultura sobretot per a dretans.
• Però ser esquerrà no suposa cap problema i no hi ha cap raó per evitar-ho.

• Com a norma, no s’ha d’intervenir sobre la lateralitat abans dels 4 ni després dels 5-6 anys.

EL CONTROL RESPIRATORI

• El control respiratori és una funció corporal important. Està subjecte a un control automàtic per part  del sistema nerviós, encara que pot ser sotmès al control voluntari.

• El control respiratori es relaciona amb els processos d’atenció i les emocions.

• El control respiratori implica:
• conèixer com es respira.
• controlar conscientment el ritme i profunditat de la respiració.

A continuació, us deixem un vídeo de diferents exercicis per a poder controlar la respiració dels nens:

L'EQUILIBRI

El control de l'equilibri es va facilitant el primer any pel creixement del cerebel i s'adquireix ràpid i sense dificultats. 

Trobem 3 tipus d'equilibri:

• Equilibri estàtic. És el control d'una postura sense desplaçament. 
• Equilibri dinàmic. És el control d'una postura amb desplaçament. 
• Equilibri d'objectes. És aquell en què l'infant, tant de manera estàtica com dinàmica, ha de mantenir un objecte sense que caigui. 

Seguidament us deixem un vídeo, en el que podem observar un exemple d'activitats per estimular l'equilibri en infants de 4 a 5 anys. 

EL TO MUSCULAR

És la funció fonamental que regula el to muscular en l’ésser humà. 

Des d’un punt de vista psicomotor, el to és l’energia que consumeix el múscul en estat de repòs, en el manteniment de les postures i en el curs del moviment. La qualitat del to és específic de cadascú, depèn tant de la quantitat d’energia que rep el múscul, de l’estimulació exterior o interior i de la persona que rep l’estimulació.

Podem distingir dos tipus de to:
- el de fons que correspon a la quantitat d’energia que estimula els músculs en l’estat de repòs i els confereix una certa qualitat de contracció i
- el d’acció que correspon a la quantitat d’energia que estimula els músculs durant l’activitat motora i els dóna una certa qualitat de contracció.
- També podem parlar del to d’actitud que ens permet mantenir una determinada postura
 
Accions que podem dur a terme per educar el to musuclar: 

Asseure al nen, amb les cames obertes, davant d'un bastó i demanar que la prengui dels extrems amb els peus o amb els dits.


Col·locar al nen de genolls i lliurar-li una pilota, la qual haurà de moure amb les mans, sense perdre-la de vista (allunyar-la, apropar-la, cap a un costat i a l'altre).


El nen en el sòl de cap per avall, imagina que estan nedant movent només les cames. Primer de forma alternada i després les dues juntes. Fer el mateix amb els braços. Després es repetirà l'exercici estant de cap per amunt.


Inventar una història sobre la selva, en la qual es va trobant amb diferents animals que haurà d'imitar.


El nen imaginarà que és una marioneta, i haurà d'imitar tot el que fa l'adult.


Realitzar activitats que proporcionin al nen el màxim de sensacions possibles, en diverses posicions.


Realitzar jocs tranquils que li permeti estar en una actitud estàtica i jocs de moviment que propiciïn una actitud dinàmica.


Anar incrementant el grau de dificultat de les activitats, permetent-li adoptar diferents nivells de tensió muscular.

DESENVOLUPAMENT PSICOMOTOR (0 a 6 anys)

ADQUISICIONS IMPORTANTS DURANT EL PRIMER ANY DE VIDA:

• Control del cap: als 3-4 mesos
• Sedestació: entre els 6-9 mesos
• Marxa: entre els 9-18 mesos
• De moure's de forma involuntària a poder desplaçar-se automàticament.
• De no poder tocar i agafar a poder explorar i manipular amb força precisió.
• Dels primers sons guturals a les primeres paraules amb significat.
• De no conèixer el món a tenir gran interès per explorar-lo.
• De no diferenciar-se a començar a conèixer el seu cos.

DE 1 A 2 ANYS (12-14 MESOS)	Gateig                                          Recolzament en mobles i ens adults Arrosegament d'objectes amb rodes Caminar sols Introduir objectes petits en altres més grans Realitza torres de dos cubs Obrir calaixos Llançament d'objectes  Intent de menjar
DE 1 A 2 ANYS (15-17  MESOS)	Aixecar-se i caminar sols Pujar esglaons d'un en un Acotxar-se i agafar objectes del terra Possibilitat de picar de mans Fer gargots sobre el paper Beure aigua Possibilitats de nedar
DE 1 A 2 ANYS (18-24 MESOS)	Saltar, pujar escales i domini de la marxa Llançament d'objectes grans Seure sense ajuda                     Torres de tres o quatre cubs Us de la plastilina Peces de roba Córrer
DELS 2 ALS 3 ANYS	Córrer en contraposició al caminar ràpid dels segon any Mantenir-se durant un parell de segons sobre un sol peu       Llençar una pilota amb la mà sense moure els peus del lloc Emprar una cullera per a menjar Fer gargots
DELS 3 ALS 4 ANYS	Pujar escales sense recolzament.  Caminar unes passes a la cama coixa Saltar entre 40 i 60 cm de longitud  Pujar en un tricicle Emprar tisores per retallar paper Raspallar-se les dents Posar-se una samarreta Botonar i desbotonar botons Dibuixar línies i fer dibuixos amb contorns Copiar un cercle
DELS 4 ALS 5 ANYS	Baixar escales amb soltesa i sense recolzament, posant un peu a cada escala Córrer a la cama coixa Saltar entre 60 i 80 cm Major control per a començar a córrer, parar-se i girar Tallar una línia amb tisores  Doblegar un paper  Emprar la forquilla per a menjar Vestir-se sense ajuda Copiar un quadrat
DELS 5 ALS 6 ANYS	Caminar sobre una barra d'equilibri Bon control de la carrera: arrencar, parar-se i girar Saltar uns 30 cm en alçada i prop d'un metre en longitud Llençar i agafar pilotes com nens ja més grans  Aprendre a anar en bicicleta i a patinar Fer marxa al ritme de sons Emprar el ganivet, martell, tornavís Escriure algun nombre i lletres

DESENVOLUPAMENT DELS SENTITS (0 a 12 mesos)

En aquest apartat explicarem el desenvolupament dels diferents sentits que tenim des del naixement fins als 12 mesos:

EL TACTE	Aquest sentit te la capacitat per a reaccionar davant dels canvis de temperatura, humitat i pressió i, també, l'exploració voluntària dels objectes. Mitjançant aquest sentit el recent nascut es comunica amb el seu entorn. La percepció tàctil fa referència a l'ús del tacte per explorar l'entorn: Durant els primers mesos de vida els nens exploren els objectes amb la boca. Més endavant, els nens prefereixen explorar els objectes amb les mans i als 9 o 10 mesos poden reconèixer els objectes amb les mans. Poc a poc la vista va prenent cada vegada més importància desaccelerant aquest sentit.
L’OLFACTE I EL GUST	Aquest dos sentits estan molt desenvolupats des del naixement. Es considera que han estat dues fonts claus per a la supervivència de la nostra espècie. Els bebès prefereixen les olors dolces ( vainilla, maduixa, plàtan) i responen de manera desagradable a les olors fortes (anís, all, amoníac). Amb tan sols 6 dies de vida, els bebès són capaços de reconèixer l'olor de la seva mare. El gust és també un dels sentits que es desenvolupa més prematurament. Els bebès prefereixen els gustos dolços. Els sabors salats els toleren als 4 mesos.
LA VISTA	La vista és un dels sentits que més es desenvolupa al llag de primer any de vida: Agudesa visual: quan naixem l'agudesa visual es de 10 a 30 vegades menor que la d'un adult, però al llarg de l'any ja arriba al seu màxim desenvolupament. Els nens només veuen bé els objectes situats a uns 20-25 cm. Percepció del color: al néixer els bebès són sensibles al color (prefereixen els estímuls amb color que els grisos) però no els distingeixen. Als dos mesos ja són capaços de discriminar tots els colors. Visió binocular: és la capacitat per enfocar amb els dos ulls. Un bebè pot mirar una cosa amb un ull i una altra amb l'altre ull. Millora al llarg dels 6 primers mesos.
L’AUDICIÓ	L'aparell auditiu està preparat a meitat de l'embaràs. El recent nascut pot percebre sons dels del naixement. Els sons baixos i rítmics el tranquil·litzen. En general, els nens prefereixen la veu humana a altres sons, gràcies a això presten atenció als sons del llenguatge. El recent nascut sap diferenciar la veu de la seva mare.
LA SENSIBILITAT VESTIBULAR	Els recents nascuts són sensibles a l'estimulació vestibular respecte a tres eixos de moviment: De davant cap enrere De dalt a baix D'un costat a l'altre Per això es poden tranquil·litzar bressolant-los o passejant-los o que rebutgin que els posin de cara cap avall.

ELS REFLEXOS (0 a 12 mesos)

Hola famílies! Avui us parlarem sobre els reflexos que tenen els nostres fills, ja que s'adquireixen en el moment de nàixer. A continuació us deixarem una sèrie de vídeos per a què conegueu a més deteniment quin es cada tipus de reflex. Començarem per una petita introducció...

Què és un reflex?

Un reflex és un sistema de control biològic que lliga un estímul amb una resposta per mitjà d'un arc reflex. Els reflexos poden ser condicionats o espontanis. Normalment, un reflex és moviment involuntari de manera que el cos no ho pot evitar; seguidament el cervell reacciona en funció de l'acte.

Són molt importants per a supervivència i desenvolupament psicològic del nen, especialment el de succió i prensió. 

Tipus de reflexos

• REFLEX DE SUCCIÓ. Si toca suaument la seva galta, el bebè voltejarà el cap en adreça de l'estímul amb la boca oberta llest per succionar. Si col·loca algun objecte en la seva boca, per exemple el si matern, aquest el succionarà. 
  
  Durada: tres o o quatre mesos encara que pot persistir quan el nen dorm.

• REFLEX DE PRENSIÓ. El bebè ficat al llit mirant cap a endavant amb els braços doblegats, si se li col·loca el dit índex en el palmell de la mà tanca la mà tractant d'agarrar-ho. La força de sustentació de la mà d'un bebè pot ser tan fort que pot sostenir tot el seu pes. 
  Durada: tres o quatre mesos.

• REFLEX DE MORO. Un soroll fort, sobtat o la sensació de caure fan que el bebè estiri les cames, els braços i els dits, arqueja l'esquena i inclina el cap cap a enrere, de seguida replega els braços sobre el pit amb els punys tancats. En la tercera fase del reflex s'emet un xiscle lleu. 
  Durada: quatre a sis mesos.

• REFLEX DE BABINSKY. Quan se li passa suaument la mà per la planta del peu des del taló fins al dit gros, aixeca els dits i volteja el peu cap a dintre. 
  Durada: entre sis mesos i dos anys, després d'aquest temps, recull els dits cap avall.

• REFLEX DE MARXA. Si col·loca el bebè en posició vertical sobre una taula o sobre una superfície ferma i plana, sostingut per les aixelles, el bebè aixeca primer una cama i després l'altra com si volgués donar uns passos. Això s'observa millor després del quart dia de vida. 
  Durada: variable però generalment un mes.

• REFLEX DE NADAR. Es produeix sí posem el nen boca avall a l'aigua. El nen realitza moviments de natació coordinats. A més, no s'engollirà aigua. 
  Duració: Desapareix després de 6 o 7 mesos.