TEORIA DE VYGOTSKY

TEORIA DE PIAGET

DESENVOLUPAMENT MORAL DE KOHLBERG

Segons L. Kohlberg, el desenvolupament moral segueix tres fases (amb 2 subestadis cada una): 

• Nivell 1. Preconvencional: El nen és receptiu a les normes culturals i a les etiquetes de bo o dolent, just o injust, però interpreta aquestes etiquetes en funció de les conseqüències físiques o hedonistes de l’acció (càstig, recompensa, intercanvi de favors) o en funció del poder físic dels que emeten les normes i les etiquetes.

• Nivell 2. Convencional: Es considera que el manteniment de les expectatives de la família, el grup o la nació de l’individu és quelcom valuós en sí mateix. L’actitud no és només de conformitat amb les expectatives personals i l’ordre social, si no de lleialtat cap a ell, de manteniment, recolzament i justificació actius de l’ordre i d’identificació amb les persones o el grup que hi participen.

• Nivell 3. Postconvencional: També s’anomena autònom o de principis. Hi ha un esforç clar per definir els valors i es principis morals, que tenen validesa i aplicació independentment de l’autoritat que els grups o persones que mantenen aquests principis i amb independència de la identificació dels individus amb aquests grups.

EL JOC: CARACTERÍSTIQUES I TIPUS

Podem dir que les característiques típiques del joc serien: 

a) Que està regit per una evident motivació intrínseca. 
b) És espontani i voluntari. 
c) És una activitat que produeix plaer. 
d) Hi ha un predomini dels mitjans sobre els fins. 

Tipus de joc infantil: 

− Joc sensorial: manipular objectes, copejar,.. 

− Joc amb moviment (córrer, saltar) 

− Joc simbòlic − Joc rude i desordenat (simular baralles) 

− Joc verbal (joc de paraules, ritmes,..) 

− Joc sociodramàtic (jugar a metges, botiguers,..) 

− Joc constructiu (trencaclosques,..) 

− Joc de regles (escacs, fútbol,..)

Destreses socials:

• Joc solitari: el nen juga sol, sembla que ignorant a altres nens que té a prop.
• Joc d’espectador: un nen mira mentre els altres juguen.
• Joc en paral·lel: els nens juguen amb joguines semblants, de manera semblant, però no interactuen.
• Joc associatiu: els nens interactuen, observant-se i compartint els materials, però el seu joc encara no és mutu ni recíproc.
• Joc cooperatiu: els nens juguen junts, creant i elaborant una activitat conjunta o respectant els torns.

CONEIXEMENT SOCIAL

RELACIONS AMB ELS IGUALS 

•L’experiència social dels xiquets abans dels 2 anys gira fonamentalment al voltant dels adults (relacions verticals), i estan definides per l’assimetria. 

•A partir dels 2 anys, comencen a tenir presència a la seva vida les relacions horitzontals , són relacions simètriques (nen-nen) basades en la igualtat, reciprocitat i cooperació entre persones amb un mateix estatus. 
•A l’entorn familiar el nen té un lloc garantit, un conjunt d’afectes i actituds incondicionals; en canvi, al grup d’iguals s’haurà de buscar el lloc per mèrits propis. 

•En la interacció vertical, l’adult explicarà al nen com es fa alguna cosa, en canvi a la interacció horitzontal serà la imitació i la comparació social les que estaran presents en la relació entre iguals.

L'AMISTAT

•Les amistats entre els 3 i els 6 anys es donen sobretot entre nens d’estils comportamentals semblants. 

•Conforme avança aquest període es veu més clar com hi ha una preferència pels individus del mateix sexe. 

•Les relacions entre els amics en aquest període es caracteritzen per intercanvis socials positius (somriure, aprovacions, afecte), més cooperació, ajuda, consol,… 

•S’observa major implicació entre els amics (hi ha jocs més complexos, i també més conflictes, tot i que es solen resoldre de manera satisfactòria). 

•Els grups en aquestes edats per tant, es solen formar en funció del gènere, però també en relació a afinitats (jocs més sedentaris o més moguts) 

•És evident que seran “amics” aquells companys de joc que els deixen totes les joguines i que alhora els defensen dels altres. 

•Hem vist que són relacions amb inestabilitat temporal; es formen i es desfan fàcilment, sobretot quan sorgeixen conflictes interpersonals. 

•Els nens defineixen als amics pels seus atributs físics: la bellesa, la força, les habilitats motrius o esportives,…

EXPRESSIÓ DE LES EMOCIONS

• Les emocions bàsiques d’alegria, tristesa, enuig, sorpresa, por, ansietat es poden observar en tots els xiquets a la primera infància.
• Entre el segon i tercer any de vida a més de les emocions bàsiques ja esmentades, podran experimentar un conjunt d’emocions més complexes. Les més importants d’aquestes emocions són la vergonya, l’orgull i la culpa.
• El domini del llenguatge que es dóna als 3-4 anys té gran importància en el desenvolupament emocional. (“estic trist”, “tinc temor”).
• Les emocions al llarg d’aquest període es van diferenciant entre sí de manera progressiva.
• La còlera sol estar lligada en aquesta etapa a conflictes entre iguals, apareixen així reaccions emocionals de gran intensitat.
• La temor és una altra emoció important en aquest període. Són molts els que senten temor a la foscor, a monstres imaginaris i que sovint tenen malsons.

CONEIXEMENT DE SÍ MATEIX: L'AUTOESTIMA

• L’autoestima fa referència a la visió que cada persona té de la seva pròpia vàlua i competència.
• L’autoestima té molt a veure amb les metes que un es proposa, i serà positiva quan allò que assolim està proper a les metes que tenim, i negativa quan no és així.
• S’ha vist que l’autoestima és multidimensional; així entre els 4 i els 7 anys es parla almenys de quatre dominis: competència física, competència cognitivoacadèmica, acceptació per part dels iguals i acceptació per part dels pares.
• Els nens amb una elevada autoestima es senten estimats pels seus pares i acceptats per les persones que els envolten, amb les que tenen unes relacions agradables i positives. És a dir, per a què un nen es valori a sí mateix, necessita sentir-se valorat pels que l’envolten.
  

DESENVOLIPAMENT DE SÍ MATEIX: AUTOCONCEPTE

Desenvolupament de l'autoconcepte entre els 2 i els 6 anys

• L’autoconcepte té a veure amb la imatge que tenim de nosaltres mateixos. És el coneixement que té cadascú de sí mateix. 
• En les descripcions de sí mateixos els nens de 3-4 anys es solen basar inicialment en termes globals Cap als 6 anys l’autoconcepte es concreta més (“bo” per a unes coses i “dolent” per a altres, p.ex.).
• Els nens preescolars es tendeixen a definir al principi basant-se sobretot en característiques del seu aspecte físic, i quan són petits aquests trets es solen basar en experiències concretes que han viscut. L’autoconcepte durant aquests anys sol ser poc coherent, arbitrari i canviant.

TEORIA DE WALLON

Estudia el desenvolupament de a personalitat a través d’una sèrie d’etapes:

1. Etapa o període sensomotor (0 a 3 anys):

a) Fase de la impulsivitat motriu (0-6 mesos)

b) Fase emocional (6-12 mesos)

c) Fase sensomotor projectiva 1-3 anys).

2. Etapa del personalisme (3 a 6 anys):

a) Fase d’oposició (3 anys).

b) Fase de gràcia (3-4 anys).

c) Fase d’imitació dels models adults (4-5 anys).

3. Etapa categorial (6-11 anys)

4. Etapa de la pubertat i l’adolescència (a partir dels 11 o 12 anys)

Les principals adquisicions de l’etapa sensomotor (0-3 anys) són:

• Diferenciació entre el “jo” i el “no jo”.
• Adquireix consciència de les diferències que hi ha entre les seves accions i les dels altres, el que jo faig i el que fan els altres.
• Adquireix consciència del que és seu i del que pertany als altres.

TEORIA PSICOANALÍTICA D'ERIK ERIKSON

Erikson va ser un psicoanalista que va ressaltar més els aspectes socials i culturals que els biològics i que s’interessà sobretot pel modelatge social del “jo” al llarg de la vida humana. Teoria psicosocial.

Identifica cada etapa del desenvolupament emotiu per la classe de crisi psicosocial que pugui produir-se:

• Confiança Bàsica vs. Desconfiança. (0 a 18 mesos).
• Autonomia vs. Vergonya i Dubte (18 mesos a 3 anys).
• Iniciativa vs. Culpa (3 a 5 anys).
• Laboriositat vs. Inferioritat (5 a 13 anys).
• Cerca d'Identitat vs. Difusió d'Identitat (13 a 21 anys).
• Intimitat davant aïllament (21 a 40 anys).
• Generativitat davant estancament (40 a 60 anys).
• Integritat enfront de desesperació (60 anys fins a la mort).

TEORIA PSICOANALÍTICA DE S.FREUD

• Per a Freud, el desenvolupament de la personalitat està lligat al curs de les pulsions sexuals, entenent la sexualitat com a energia vital en connexió amb

l’afectivitat.

• Estableix 5 etapes psicosexuals, en funció de la zona on el nen és més sensible a l’estimulació, provocant-li sensacions:

− Oral

− Anal

− Fàl·lica

− Latència

− Genital

ETAPA ORAL (0 a 18 mesos)

• Localització de la libido es centra en les activitats orals sent la succió la font de plaer. 
• Relacions amb la mare. 
• Una fixació en aquesta etapa donará orígen a una personalitat dependent, insegura, passiva, ansiosa, etc. 

ETAPA ANAL (18 a 3 anys)

• Localització de la libido en activitats anals (expulsió-retenció). 
• Una fixació en aquesta etapa doanarà orígen a una personalitat obstinada, ordenada, hostil, impositiva,etc.

ETAPA FÀL·LICA (3 a 6 anys)

• Localització de la libido es centra en els òrgans genitals. Es descobreixen les diferències sexuals. 
• Es dóna el Complex d’Edip (en el nen) i el Complex d’Electra (en la nena). 
• Una fixació en aquesta etapa dóna origen a una personalitat dependent, narcisista, inadaptada i incapaç de mantenir relacions sexuals madures.

LA FAMÍLIA COM A PRINCIPAL CONTEXT DE SOCIALITZACIÓ

La família és el context més habitual on els nens i nenes creixen i es desenvolupen. Hi ha 4 tipolgies d'estils educatius: 

1) ESTIL DEMOCRÀTIC

• Mostren nivells alts d’afecte i comunicació i també de control i exigències. Pares i mares que mantenen una relació afectuosa i comunicativa amb els seus fills, però alhora són també exigents amb ells. 
• Solen establir normes que mantenen de forma coherent però no intransigent i rígida. El control s’exerceix de manera raonada. Inciten als fills a nous reptes. 
• 
  

2)ESTIL AUTORITARI

• Mostren elevat control i exigència i baix afecte i comunicació. Pares que no solen expressar obertament l’afecte als seus fills i tenen poc en compte els seus interesso i necessitats. 
• Les normes solen ser imposades sense raonar-se. Solen emprar el càstig i l’amenaça per a eliminar conductes que no toleren dels seus fills.

3)ESTIL PERMISSIU

• Mostren alts nivells d’afecte i comunicació i absència de control i exigències de maduresa. Són els interessos del nen els que dirigeixen les interaccions adultnen. 
• Pares poc propensos a establir normes, amb poques exigències per als seus fills.

4)ESTIL INDIFERENT 

• Mostren els nivells més baixos de les dues dimensions. Pares amb poca implicació en la criança. Relacions fredes i llunyanes, poca sensibilitat envers les necessitats dels nens. 
• Absència de normes i exigències, però també de vegades amb un control excessiu i no justificat.

QUÈ ÉS EL DESENVOLUPAMENT COGNITIU?

És el conjunt de transformacions que es donen en el transcurs de la vida, pel qual s’augmenten els coneixements i habilitats per a percebre, pensar i comprendre.

Aquestes habilitats són utilitzades per a la resolució de problemes pràctics de la vida quotidiana.

VINCULACIÓ AFECTIVA: L'AFERRAMENT

El concepte d'aferrament fa referència a la vinculació afectiva que el nen estableix amb una o varies persones i que dóna lloc a una relació emocional privilegiada, caracteritzada per l'efecte mutu i el desig de mantenir la proximitat. 

L'aferrament s'estableix en el primer any de vida en funció de les característiques de la relació entre el nen i les persones quen en tenen cura habitualment.

EVOLUCIÓ DE L'AFERRAMENT 

• De 0 a 6 setmanes: No mostra conductes d'aferrament (Etapa de preaferrament)
• De 6 setmanes a 6-8 mesos: Preferència per persones conegudes, però encara no té malestar de separació preferent. No mostra por als estranys (Etapa de formació de l'aferrament)
• De 6-8 mesos a 18-24 mesos: "Edat de l'estrany", és a dir, preferència pels coneguts i rebuig explícits als estranys (Etapa d'aferrament)
• A partir de 18-24 mesos: Disminueix l'ansietat de separació (Etapa de formació de relacions recíproques).

TIPUS D'AFERRAMENT

TIPUS D’AFERRAMENT	CONDUCTES , CARACTERÍSTIQUES
SEGUR 65-70% DELS NENS	Exploració activa en presència de la figura d'aferrament.      Ansietat, disminució de l'exploració i intents de cerca davant la separació. -          Cerquen el contacte i proximitat en la retrobada sentint-se reconfortats.
INSEGUR AMBIVALENT 10-15% DELS NENS	-          Mínima o nul·la exploració en presència de la figura d’aferrament. -          Ansietat molt intesa davant la separació. -          Comportament ambivalent en la retrobada i dificultat per rebre consol.
INSEGUR EVITATIU 20% DELS NENS	-          Manca de preferència de la figura d’aferrament davant d’altres adults -          Escassa o nul·la ansietat davant la separació -          Evitació de la figura d’aferrament en les retrobades
DESORGANITZAT 10-12% DELS NENS	-          Comportament confús i desorientat ( aproximació-evitació, conductes  estereotipades,...)

L'ESTRUCTURACIÓ DE L'ESPAI

• L'estructuració de l'espai es relaciona amb la consciència de les coordenades en les què el nostre cos es mou i en les que transcorre la nostra atenció (dalt-baix, davant-darrera, dreta-esquerra, etc). 
• Quan el nen es pot servir d'aquestes nocions en l'acció, està en condicions d'inciar l'aprenentatge de nocions espacials. 
• La correcta estructuració de l'espai és molt important per a l'aprenentatge de l'escriptura. 

Al següent enllaç us deixem una pàgina on hi ha gran varietat d'activitats per treballar l'estructuració de l'espai: 

http://www.xtec.cat/~jmarco9/edfisica/orgiestructesp.htm   

LA DOMINÀNCIA LATERAL

• 
  El cos és morfològicament simètric (meitat esquerra és simètrica a la dreta)
• Des del punt de vista funcional però, és clarament asimètric:
• la major part de les persones empren més el braç i cama drets que l'esquerra
• amb els ulls passa el mateix

• Les preferències laterals a les quals ens referim, poden ser:
• homogènies: dretà l’ull, braç i cama
• creuades: esquerrà d’ull i dretà de cama i braç per exemple (normalment sol passar que braç i cama estan homogèniament lateralitzats i sigui l’ull creuat.

• Al voltant del 10% de les persones són esquerranes , predominant els homes sobre les dones.

• Les persones ambidextres són molt excepcionals

• En la major part de les persones, l’hemisferi cerebral dominant és l’esquerre, que controla els moviments de l’hemicòs dret

• Els esquerrans ho són perquè hi ha una dominància de l’hemisferi dret des del principi, o perquè l’adquireixen posteriorment

• Modificar la preferència lateral del nen és violentar-li l’organització estructural bàsica del seu cervell.

• En alguns nens la preferència lateral apareix clarament diferenciada a la primera infància, en altres continua la indefinició en l’etapa d’infantil

• En general, la lateralització, es produeix entre els 3 i els 6 anys

• Si de manera espontània no s’ha produït una definició, convé lateralitzar al nen cap a un costat o l’altre cap als 5 anys.

• De totes maneres, se l’ha de lateralitzar sempre abans que es vegi immers en l’aprenentatge de l’escriptura.

• Per això, el millor és partir d’un diagnòstic que indiqui cap a quin costat s’ha de lateralitzar.

• Si sembla donar igual, és aconsellable lateralitzar cap a la dreta, ja que la nostra cultura (instruments que emprem,...) és una cultura sobretot per a dretans.
• Però ser esquerrà no suposa cap problema i no hi ha cap raó per evitar-ho.

• Com a norma, no s’ha d’intervenir sobre la lateralitat abans dels 4 ni després dels 5-6 anys.

EL CONTROL RESPIRATORI

• El control respiratori és una funció corporal important. Està subjecte a un control automàtic per part  del sistema nerviós, encara que pot ser sotmès al control voluntari.

• El control respiratori es relaciona amb els processos d’atenció i les emocions.

• El control respiratori implica:
• conèixer com es respira.
• controlar conscientment el ritme i profunditat de la respiració.

A continuació, us deixem un vídeo de diferents exercicis per a poder controlar la respiració dels nens:

L'EQUILIBRI

El control de l'equilibri es va facilitant el primer any pel creixement del cerebel i s'adquireix ràpid i sense dificultats. 

Trobem 3 tipus d'equilibri:

• Equilibri estàtic. És el control d'una postura sense desplaçament. 
• Equilibri dinàmic. És el control d'una postura amb desplaçament. 
• Equilibri d'objectes. És aquell en què l'infant, tant de manera estàtica com dinàmica, ha de mantenir un objecte sense que caigui. 

Seguidament us deixem un vídeo, en el que podem observar un exemple d'activitats per estimular l'equilibri en infants de 4 a 5 anys. 

EL TO MUSCULAR

És la funció fonamental que regula el to muscular en l’ésser humà. 

Des d’un punt de vista psicomotor, el to és l’energia que consumeix el múscul en estat de repòs, en el manteniment de les postures i en el curs del moviment. La qualitat del to és específic de cadascú, depèn tant de la quantitat d’energia que rep el múscul, de l’estimulació exterior o interior i de la persona que rep l’estimulació.

Podem distingir dos tipus de to:
- el de fons que correspon a la quantitat d’energia que estimula els músculs en l’estat de repòs i els confereix una certa qualitat de contracció i
- el d’acció que correspon a la quantitat d’energia que estimula els músculs durant l’activitat motora i els dóna una certa qualitat de contracció.
- També podem parlar del to d’actitud que ens permet mantenir una determinada postura
 
Accions que podem dur a terme per educar el to musuclar: 

Asseure al nen, amb les cames obertes, davant d'un bastó i demanar que la prengui dels extrems amb els peus o amb els dits.


Col·locar al nen de genolls i lliurar-li una pilota, la qual haurà de moure amb les mans, sense perdre-la de vista (allunyar-la, apropar-la, cap a un costat i a l'altre).


El nen en el sòl de cap per avall, imagina que estan nedant movent només les cames. Primer de forma alternada i després les dues juntes. Fer el mateix amb els braços. Després es repetirà l'exercici estant de cap per amunt.


Inventar una història sobre la selva, en la qual es va trobant amb diferents animals que haurà d'imitar.


El nen imaginarà que és una marioneta, i haurà d'imitar tot el que fa l'adult.


Realitzar activitats que proporcionin al nen el màxim de sensacions possibles, en diverses posicions.


Realitzar jocs tranquils que li permeti estar en una actitud estàtica i jocs de moviment que propiciïn una actitud dinàmica.


Anar incrementant el grau de dificultat de les activitats, permetent-li adoptar diferents nivells de tensió muscular.

DESENVOLUPAMENT PSICOMOTOR (0 a 6 anys)

ADQUISICIONS IMPORTANTS DURANT EL PRIMER ANY DE VIDA:

• Control del cap: als 3-4 mesos
• Sedestació: entre els 6-9 mesos
• Marxa: entre els 9-18 mesos
• De moure's de forma involuntària a poder desplaçar-se automàticament.
• De no poder tocar i agafar a poder explorar i manipular amb força precisió.
• Dels primers sons guturals a les primeres paraules amb significat.
• De no conèixer el món a tenir gran interès per explorar-lo.
• De no diferenciar-se a començar a conèixer el seu cos.

DE 1 A 2 ANYS (12-14 MESOS)	Gateig                                          Recolzament en mobles i ens adults Arrosegament d'objectes amb rodes Caminar sols Introduir objectes petits en altres més grans Realitza torres de dos cubs Obrir calaixos Llançament d'objectes  Intent de menjar
DE 1 A 2 ANYS (15-17  MESOS)	Aixecar-se i caminar sols Pujar esglaons d'un en un Acotxar-se i agafar objectes del terra Possibilitat de picar de mans Fer gargots sobre el paper Beure aigua Possibilitats de nedar
DE 1 A 2 ANYS (18-24 MESOS)	Saltar, pujar escales i domini de la marxa Llançament d'objectes grans Seure sense ajuda                     Torres de tres o quatre cubs Us de la plastilina Peces de roba Córrer
DELS 2 ALS 3 ANYS	Córrer en contraposició al caminar ràpid dels segon any Mantenir-se durant un parell de segons sobre un sol peu       Llençar una pilota amb la mà sense moure els peus del lloc Emprar una cullera per a menjar Fer gargots
DELS 3 ALS 4 ANYS	Pujar escales sense recolzament.  Caminar unes passes a la cama coixa Saltar entre 40 i 60 cm de longitud  Pujar en un tricicle Emprar tisores per retallar paper Raspallar-se les dents Posar-se una samarreta Botonar i desbotonar botons Dibuixar línies i fer dibuixos amb contorns Copiar un cercle
DELS 4 ALS 5 ANYS	Baixar escales amb soltesa i sense recolzament, posant un peu a cada escala Córrer a la cama coixa Saltar entre 60 i 80 cm Major control per a començar a córrer, parar-se i girar Tallar una línia amb tisores  Doblegar un paper  Emprar la forquilla per a menjar Vestir-se sense ajuda Copiar un quadrat
DELS 5 ALS 6 ANYS	Caminar sobre una barra d'equilibri Bon control de la carrera: arrencar, parar-se i girar Saltar uns 30 cm en alçada i prop d'un metre en longitud Llençar i agafar pilotes com nens ja més grans  Aprendre a anar en bicicleta i a patinar Fer marxa al ritme de sons Emprar el ganivet, martell, tornavís Escriure algun nombre i lletres