TEORIA DE VYGOTSKY

TEORIA DE PIAGET

DESENVOLUPAMENT MORAL DE KOHLBERG

Segons L. Kohlberg, el desenvolupament moral segueix tres fases (amb 2 subestadis cada una): 

• Nivell 1. Preconvencional: El nen és receptiu a les normes culturals i a les etiquetes de bo o dolent, just o injust, però interpreta aquestes etiquetes en funció de les conseqüències físiques o hedonistes de l’acció (càstig, recompensa, intercanvi de favors) o en funció del poder físic dels que emeten les normes i les etiquetes.

• Nivell 2. Convencional: Es considera que el manteniment de les expectatives de la família, el grup o la nació de l’individu és quelcom valuós en sí mateix. L’actitud no és només de conformitat amb les expectatives personals i l’ordre social, si no de lleialtat cap a ell, de manteniment, recolzament i justificació actius de l’ordre i d’identificació amb les persones o el grup que hi participen.

• Nivell 3. Postconvencional: També s’anomena autònom o de principis. Hi ha un esforç clar per definir els valors i es principis morals, que tenen validesa i aplicació independentment de l’autoritat que els grups o persones que mantenen aquests principis i amb independència de la identificació dels individus amb aquests grups.

EL JOC: CARACTERÍSTIQUES I TIPUS

Podem dir que les característiques típiques del joc serien: 

a) Que està regit per una evident motivació intrínseca. 
b) És espontani i voluntari. 
c) És una activitat que produeix plaer. 
d) Hi ha un predomini dels mitjans sobre els fins. 

Tipus de joc infantil: 

− Joc sensorial: manipular objectes, copejar,.. 

− Joc amb moviment (córrer, saltar) 

− Joc simbòlic − Joc rude i desordenat (simular baralles) 

− Joc verbal (joc de paraules, ritmes,..) 

− Joc sociodramàtic (jugar a metges, botiguers,..) 

− Joc constructiu (trencaclosques,..) 

− Joc de regles (escacs, fútbol,..)

Destreses socials:

• Joc solitari: el nen juga sol, sembla que ignorant a altres nens que té a prop.
• Joc d’espectador: un nen mira mentre els altres juguen.
• Joc en paral·lel: els nens juguen amb joguines semblants, de manera semblant, però no interactuen.
• Joc associatiu: els nens interactuen, observant-se i compartint els materials, però el seu joc encara no és mutu ni recíproc.
• Joc cooperatiu: els nens juguen junts, creant i elaborant una activitat conjunta o respectant els torns.

CONEIXEMENT SOCIAL

RELACIONS AMB ELS IGUALS 

•L’experiència social dels xiquets abans dels 2 anys gira fonamentalment al voltant dels adults (relacions verticals), i estan definides per l’assimetria. 

•A partir dels 2 anys, comencen a tenir presència a la seva vida les relacions horitzontals , són relacions simètriques (nen-nen) basades en la igualtat, reciprocitat i cooperació entre persones amb un mateix estatus. 
•A l’entorn familiar el nen té un lloc garantit, un conjunt d’afectes i actituds incondicionals; en canvi, al grup d’iguals s’haurà de buscar el lloc per mèrits propis. 

•En la interacció vertical, l’adult explicarà al nen com es fa alguna cosa, en canvi a la interacció horitzontal serà la imitació i la comparació social les que estaran presents en la relació entre iguals.

L'AMISTAT

•Les amistats entre els 3 i els 6 anys es donen sobretot entre nens d’estils comportamentals semblants. 

•Conforme avança aquest període es veu més clar com hi ha una preferència pels individus del mateix sexe. 

•Les relacions entre els amics en aquest període es caracteritzen per intercanvis socials positius (somriure, aprovacions, afecte), més cooperació, ajuda, consol,… 

•S’observa major implicació entre els amics (hi ha jocs més complexos, i també més conflictes, tot i que es solen resoldre de manera satisfactòria). 

•Els grups en aquestes edats per tant, es solen formar en funció del gènere, però també en relació a afinitats (jocs més sedentaris o més moguts) 

•És evident que seran “amics” aquells companys de joc que els deixen totes les joguines i que alhora els defensen dels altres. 

•Hem vist que són relacions amb inestabilitat temporal; es formen i es desfan fàcilment, sobretot quan sorgeixen conflictes interpersonals. 

•Els nens defineixen als amics pels seus atributs físics: la bellesa, la força, les habilitats motrius o esportives,…

EXPRESSIÓ DE LES EMOCIONS

• Les emocions bàsiques d’alegria, tristesa, enuig, sorpresa, por, ansietat es poden observar en tots els xiquets a la primera infància.
• Entre el segon i tercer any de vida a més de les emocions bàsiques ja esmentades, podran experimentar un conjunt d’emocions més complexes. Les més importants d’aquestes emocions són la vergonya, l’orgull i la culpa.
• El domini del llenguatge que es dóna als 3-4 anys té gran importància en el desenvolupament emocional. (“estic trist”, “tinc temor”).
• Les emocions al llarg d’aquest període es van diferenciant entre sí de manera progressiva.
• La còlera sol estar lligada en aquesta etapa a conflictes entre iguals, apareixen així reaccions emocionals de gran intensitat.
• La temor és una altra emoció important en aquest període. Són molts els que senten temor a la foscor, a monstres imaginaris i que sovint tenen malsons.

CONEIXEMENT DE SÍ MATEIX: L'AUTOESTIMA

• L’autoestima fa referència a la visió que cada persona té de la seva pròpia vàlua i competència.
• L’autoestima té molt a veure amb les metes que un es proposa, i serà positiva quan allò que assolim està proper a les metes que tenim, i negativa quan no és així.
• S’ha vist que l’autoestima és multidimensional; així entre els 4 i els 7 anys es parla almenys de quatre dominis: competència física, competència cognitivoacadèmica, acceptació per part dels iguals i acceptació per part dels pares.
• Els nens amb una elevada autoestima es senten estimats pels seus pares i acceptats per les persones que els envolten, amb les que tenen unes relacions agradables i positives. És a dir, per a què un nen es valori a sí mateix, necessita sentir-se valorat pels que l’envolten.